PANS de NOVA CREACIÓ
PA d'AUTOR
PA de CERVESA

El procediment d'elaboració és el mateix que el de tots els nostres pans.
Fent la seva pròpia pasta mare (farina d'espelta integral bio, llevat de cervesa i aigua).
Triant els millors ingredients, en aquest cas: farina de blat bio, farina d'espelta integral bio, segó de civada , farina de malta i en lloc de l'aigua, cervesa. Amb el repòs necessari i coent-lo al forn de llenya.
L´he creat a propòsit de la 1ra Fira de Cervesa Artesana de Sabadell.
SABALLUTS
Poder crear és el més bonic de la meva feina, aconseguir nous objectius, sigui per poder oferir a un client el pa específic que necessita, o per idear-ne un de nou, amb un format inèdit o bé utilitzant uns ingredients que el facin diferent i original.

A les nits, quan estic fent el pa de l'endemà i tot està tranquil i en silenci, és quan és més fàcil deixar volar la ment, i imaginar noves formes, nous sabors...que no sempre acaben quallant. De tota manera només al provar-ho, ja aprens, millores, i en ocasions descobreixes noves possibilitats que et brinda algun ingredient...i torna a començar la roda, perquè ja no pots evitar pensar què en pots fer i com el pots emprar.
El “Saballut” neix d'una proposta del Consorci de Turisme per tal de fer quelcom lligat a la nostra ciutat.

ROSA MARIA
Els diumenges i festius només feia llonguets, però alguns clients ens demanaven barres. Coure una barra amb la alta temperatura dels llonguets, no és viable, doncs agafaria molt color però no estaria ben cuita. I vaig intentar buscar una solució.

PA d'OLI
De la mateixa massa de fer els llonguets, en separo porcions, les aplano i abans de dóna'ls-hi forma de barra, hi poso una mica d'oli.
L'originalitat d'aquest pa no està ni en el format, ni tan sols en els ingredients, sinó a la doble funció d'un d'ells.



Aquest oli queda a dins i quan enforno el pa, arriba al punt d'ebullició, coent la barra des de dintre, i s'evapora, fusionant-se amb la massa i aromatitzant-la.
Setembre 2010
Octubre 2013
Abril 2014
Volia fer un pa que fos sorprenent i innovador, però arrelat a la terra i a la tradició.
D'entrada vaig pensar en la ceba, que apareix a l'escut de la nostra vila. Buscant la forma de fer-lo diferent dels que hi ha el mercat, no vaig voler integrar la ceba a la massa. De manera que l'empro com un ingredient afegit, després de haver-la caramel·litzat i deshidratat al forn. Aquest procés la suavitza i amoroseix, però també potencia el seu sabor i et permet picolar-la.
En la recerca d'un altre ingredient emblemàtic i lligat a la natura, és imprescindible fer esment del nostre Parc Agrari i de les seves llegums autòctones: la mongeta del ganxet i el cigronet menut. Per això vaig optar per utilitzar farina de cigró.
Era l'hora de començar a donar-li forma, em va semblar millor fer un panet, a l'estil del llonguet, que fos quelcom per si mateix, no un panet de......, que tingués nom propi, una aparença identificable, i una estructura diferent.
I és aquí on apareixen els Castellers. Un cop feta la massa amb paste mare, farina de blat, sal, llevat natural i una mica d'oli d'oliva (i d'un repòs de una hora), l'estiro i hi vaig afegint alternativament, la ceba picolada i la farina de cigró, tot fent diverses capes. Mentre anava estructurant el panet, l'hi cercava un nom......, i tot d'una la imatge dels “Saballuts” estructurant i aixecant els seus magnífics castells, em va dar la solució. Es diria com ells.
Ja només faltava una aparença inèdita i identificable. Ho aconseguir arrebossant (abans del últim repòs) cada panet amb la farina de cigró, i donant-li un toc diferent a l'hora d'enfornar.
Dedico aquest nou panet als nostres Castellers que enguany celebren el seu 20è aniversari.
Amunt “Saballuts”!!! i per molts anys.
PA de XEIXA
Setembre 2014

Donat que aquest any commemoren el tricentenari, vaig pensar en crear un pa representatiu.
Al cercar els cereals que s'utilitzaven al final del segle XVII i a principis del XVIII, va ser quan vaig descobrir la xeixa. Hi ha constància del conreu d'aquest cereal aquí a Catalunya, com a minin des de l'època dels romans, però pot molt bé ser anterior. La llàstima és que a principis del segle passat es va deixar de sembrar perquè no era rendible. Tot i que ara, gràcies a l'esforç de petits productors ecològics es comença a recuperar.
Ha resultat ser una gran troballa. És un blat antic autòcton, que no ha sofert modificacions genètiques, per això conserva intactes totes les qualitats nutritives i organolèptiques, de sabor, textura i olor, i un cop panificat és més digestiu i també molt menys al.lergènic. A més, és de baix contingut en gluten.

L'aroma, el gust i la nostra historia s'uneixen en aquest pa.
La idea de crear el pa del 1714, va anar perdent força, davant la possibilitat de recuperar aquest petit tresor de la nostra historia gastronòmica.
Un cop aconseguida la farina ecològica de xeixa integral, vaig crear la massa mare i després de fer algunes proves per optimitzar el resultat, ara ja us podem oferir aquest pa tant nutritiu, aromàtic i saborós.